Festa de l'Amistat i l'Amor. Video de Françoise Hardy

Molts  dels meus  amics han vingut dels núvols

amb el sol i la pluja com a únic  equipatge.

Han fet l’estació de les  amistats  sinceres

l’estació  més  bella de les  quatre  de la terra.

Tenen aquesta  dolçor  dels més bonics  paisatges

i la fidelitat  dels ocells  migradors,

dins el seu cor hi ha gravada una infinita  tendresa,

però,  a vegades, en els seus ulls hi rellisca  la tristesa.

Aleshores, ells vénen a escalfar-se  a casa  meva

i tu també  hi vindràs.

Tu  podràs  tornar  a marxar  al  fons de  tot dels núvols

i  somriure  de nou a molt  d’altres rostres,

donar  al teu voltant una mica  de la teva  tendresa

quan un altre  voldrà  amagar-te  la seva tristesa. 

Com que no sabem allò  que la  vida  ens dóna,

pot  ser  que al meu torn  jo no sigui ningú.

Si  em queda un amic  que de  veritat em comprengui

oblidaré,  a la vegada,  les meves  llàgrimes i les meves  penes.

Aleshores,  potser,  jo  vindré a casa  teva,

per escalfar  el meu cor  amb la teva llenya.

Françoise  Hardy. 

 

Lletra de cançó extreta de

 http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2008/02/08/canco-sobre-lamistat/